Entonem un estiu en si major. Majúscul. Superlatiu. Rostem el plat dels dies, escurem la closca de les hores, bevem-nos les ganes a galet, despullem les nits i obrim de cames el desig, ara que ens parla en una llengua obscena que es pronuncia amb un alè d'oratge calent. Nodrim-nos de blaus, de grisos, de verds. Nodrim-nos de la pròpia carn que demana aventura i tacte dessota la pell. Entonem un estiu, sí, en veu alta, rotund. I una tardor i una primavera i un hivern. Que la vida, de tant en tant, ens fa sentir invencibles: tan sols ens cal trobar una cançó.
15.7.17
mesures d'emergència
Tardes ingràvides,
o com s'evapora la vida pell enllà
mentre inventes verbs rèptils
de sang freda
mesures d'emergència
conjugacions que s'arrosseguen
en un intent desesperat de retenir-la
a frec de cos
a frec de dent
al subsòl d'un poema.
22.6.17
un no-poema
Inventar un no-poema per als silencis còmodes, de roba baldera i sabata vella. Un no-poema que no comenci, que calli per a les estones de felicitat en les quals hi ha lloc per a tot excepte per a les paraules.
19.6.17
cinc anys
Conxorxa del cos: química adversa i un saber-se a alguna banda sota capes infinites de pell. Aquest viure atrofiat a la superfície i la fam anestesiada dins un cau secret on mai n'hi ha hagut prou amb gratar la crosta per sortir-ne.
Líquid, el mapa que et duu a la sortida del laberint. I t'aculls de nou sense demanar-te explicacions. Benvinguda a casa. Welcome back home.
8.6.17
sal de fruites
Regust d'estafa als sentits quan paeixes els versos mediocres de poetes sobrevalorats.
Sort que sempre tens a mà un bon poema d'algun autor humil per combatre la indigestió.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)