*

*

dilluns

LIFE GOES ON


Ahir seia sobre l'herba de Kensington Gardens. Avui desfaig maletes.
Ordenar. Classificar. Dosificar.
Records. Fotografies. Emocions.
Set dies inoblidables.
*(gràcies, Pato Lucas)

6 missatges al contestador:

ramon ha dit...

Bentornada!
:)

Sembla bonic. L'únic "Kensington" que conec és un poema de Gabriel Ferrater:
La llum de l'estiu nòrdic és immensa,
i aquelles tardes que no moren mai.
Com la pau de després. Quan elles diuen
gairbé el vell secret que cerquen sempre
per camins nous.
I ella parla, i em diu
les imatges que amb ella fan camí:
el camí seu, tan lent, per on la meno
fins al cim.
...

Anonymous ha dit...

Ei, ei, ei...això del Pato Lucas és molt poc literari, eh? ;)

L.

bitxo ha dit...

Ramon, és preciós. Com aquest poema. Gràcies per aquesta rebuda tan dolça :)

Hahahaha!!! Serà poc literari però a mi em va fer riure molt, L. ;)

barbollaire ha dit...

ben retrobada...!

petó ;¬)*

TRAPEZISTA ha dit...

Vas visitar-hi algun cementiri?

bitxo ha dit...

No, trapezista. No vaig tenir-ne ocasió. Tampoc sabia que eren tan macos... Assignatura pendent per a la propera vegada :)

Publica un comentari a l'entrada