*

*

dimecres

L'ECO DELS TEUS DITS

Tot tibant del fil de converses inconnexes i fent-ne cabdells de paraules. Així et vaig conèixer. Provocant petits embolics fonètics que t’agrada enredar en la llengua de les imatges. Una llengua que després estires per desfermar tempestes de coloraines a les ninetes dels ulls. Aquell dia em vas xopar els sentits amb una pluja fina de mots muts que mai no m’has escrit a cau d’orella. Des de llavors m’assec a l’ampit de l’horabaixa a esperar que m’arribi l’eco dels teus dits i em parli de tu.

3 missatges al contestador:

Anonymous ha dit...

nts, nts, nts...bona nit :)

L.

bitxo ha dit...

Bona nit... gairebé vint-i-quatre hores més tard :)

Clarissa Vaughan ha dit...

En esperar sempre s'acaba exhaurint la paciència.. Et suggereixo que parteixis, lluny, ben lluny, potser allà on naix el mal temps (o per defecte, on naix l'eco).

Publica un comentari a l'entrada