MERCÈ

La memòria ha perdut la clau del temps i les hores llisquen sobre la pell aspra dels llibres vells. L’aire fa olor de sal i sol de tarda. Els porus dels sentits, ben oberts, respiren la calma d’aquesta llum a través del vidre net. Tasts de felicitat servida a temperatura ambient pel mòdic preu de dos tiquets. M’enredes entre els teus dits i ens barregem amb els carrers. Les places canten cançons. Els somnis viatgen en tren, i el final de la nit ens espera a l’última estació. Encantada d’haver-te conegut, Mercè.

3 comentaris

  1. Ei, que no totes les Mercès són així, eh? Jo en sé d'una...és igual.

    "olor a" o "olor de"? Ara em fas dubtar.

    p.s: ets un "cazo" ;)

    L.

    ResponElimina
  2. "Olor de"... ja ho he canviat. Coses del bilingüisme :)

    Hehehehe... ja has vist la llista Ikea, oi? ;)

    ResponElimina
  3. Olor de... De bitxo, és la que traspua d’aquestes paraules.

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall