diumenge

MERCÈ

La memòria ha perdut la clau del temps i les hores llisquen sobre la pell aspra dels llibres vells. L’aire fa olor de sal i sol de tarda. Els porus dels sentits, ben oberts, respiren la calma d’aquesta llum a través del vidre net. Tasts de felicitat servida a temperatura ambient pel mòdic preu de dos tiquets. M’enredes entre els teus dits i ens barregem amb els carrers. Les places canten cançons. Els somnis viatgen en tren, i el final de la nit ens espera a l’última estació. Encantada d’haver-te conegut, Mercè.

3 missatges al contestador:

Anonymous ha dit...

Ei, que no totes les Mercès són així, eh? Jo en sé d'una...és igual.

"olor a" o "olor de"? Ara em fas dubtar.

p.s: ets un "cazo" ;)

L.

bitxo ha dit...

"Olor de"... ja ho he canviat. Coses del bilingüisme :)

Hehehehe... ja has vist la llista Ikea, oi? ;)

el pensador ha dit...

Olor de... De bitxo, és la que traspua d’aquestes paraules.

Publica un comentari a l'entrada