L’etern enemic torna a la càrrega. El temps ataca altre cop, tancant el cercle que m’envolta per deixar-me sense aire, o trencant totes les il·lusions i escampant-les per terra com nines sense cap. Però sempre acabo trobant una escletxa que em permet respirar. I els ànims per reconstruir els somnis, peça a peça, i continuar endavant. Malgrat es vegin les esquerdes.
Canvis
ResponEliminamudes la pell, esdevens roca
envestides salabroses et grinyolen ginys,solcs de dolor, gemecs amargs.
mudes la pell, esdevens seda
mestrals traginers t'esqueixen,
punxes de càrritx, agulles d'abatzer.
mudes la pell, esdevens flama
torrents indòmits et calciguen,
calls de cecs, bugia estèril.
mudes la pell, esdevens carn
enveges la roca, la seda, la flama.
Ikaros, el poema és de collita pròpia? Independentment que ho sigui o no, gràcies :)
ResponElimina