Em resisteixo a apagar les hores de llum que encara resten enceses. A llençar a les escombraries els pocs minuts de sol que em queden. Deixa'm aplegar més petxines, gronxar-me novament sobre la sorra, afegir més quilòmetres a la nostra col·lecció, jugar altre cop a prínceps i princeses. Vull omplir les sabates de dies sense núvols, de temps que corre pera atrapar les ones que ens pren i ens retorna la marea. Digues a la foscor que tanqui parèntesis i cremalleres, balcons, portes i finestres. I que no m'esperi desperta.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada