*

*

dimecres

peter pan

El sol em grata l'esquena. Penso en ballarines i soldats de plom, en nenes que venen llumins al carrer, en orenetes i estàtues de prínceps. En avets abandonats i en tots els contes tristos que duc a l'estómac, mal païts, des de petita. Quan vull créixer, em pinto les ungles i em miro les mans. No sé què té l'esmalt, que m'esborra la innocència.

2 missatges al contestador:

Anònim ha dit...

Per què feien aquests contes tan tristos! Els nens d'ara tenen més sort: la PIXAR els proveïrà amb records millors!

Wall-E killed el soldadito de plomo

Anònim ha dit...

Sí, sí, però Disney i Pixar continuen aplicant el mateix patró que tenien les nostres pel·lícules d'infantesa: a l'inici de la trama, sempre passa alguna desgràcia, tu! Dreamworks és una altra història -per sort! Ray Liota a Bee Movie, o el President dels EUA tocant "Superdetective en Hollywood" a Monstruos contra Alienígenas són moments impagables :)

genormica

Publica un comentari a l'entrada