dijous

ràbia tendra

Cruspir-se el desig, glopejar la set, doblegar el pensament tantes vegades com ho permeti el material de què està fet sense que arribi a trencar-se, i descobrir-ne els límits. Cargolar frases i esborranys fins a l'huracà, que el mot esdevingui cop de vent sobtat, fuetada. Immolar el vers amb la fulla esmolada de la veu, i que es dessagnin les imatges.

L'alè del poeta put a ràbia tendra sometimes

2 missatges al contestador:

Carles Querol ha dit...

"Immolar el vers amb la fulla esmolada de la veu, i que es dessagnin les imatges." M'encanta.

No sé per què, però m'arriba un aire suau després de pronunciar "sometimes".

anna g. ha dit...

M'agrada que t'agradi :)

Exacte. Les esses sempre són suaus ;)

Publica un comentari a l'entrada