dilluns

sense cita prèvia

Lluny dels temps de guerra, la calma relativa és llegir tempestes marines al clos d'una tassa de cafè, corrues de formigues sota la pell i aquest escriure't cartes impossibles amb mots en ple desgel des de l'adreça del desig, exiliat al país de les baranes i els hiverns. Que dir 'futur' és expectatives i primaveres, però també és saber-nos més enllà de la immediatesa del tacte, dels colors dels focs artificials, de l'esclat elèctric dels calfreds.  

Lluny de la solitud de les trinxeres, inventem una pau inquieta d'abrils i roselles. Que tornin els carpe diem sense cita prèvia, en visita inesperada, i estimem-nos sense futur un dia qualsevol.  

0 missatges al contestador:

Publica un comentari a l'entrada