soldats de plom

Dues mil set-centes cinquanta-nou maneres magnètiques de voler-te, un maig i un juny i un juliol, vuitanta-tres hores i escaig de maniobres d'aproximació i simulacres de combat. Atracar, atacar, desembarcar en tu i conquerir tantes nits com albades, i totes les vegades que l'exèrcit de la teva veu de fusta ha desfilat (davant) la bandera del meu nom. Comptar embats i munició, armisticis, armadures i tantes i tantes ganes de futur i soldadets de plom.

Quantes treves caben en el blanc d'un llençol.

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© an ↔ na
Maira Gall