Al
cor ja no s'hi desfermen tempestes, tan sols maregassa, sucre,
salabror. I, de les restes del naufragi o de la festa, en fem versos o
arrangem mots per adornar aquesta platja que és l'amor, de vegades.
I potser els besos ja no són incendis al tacte però l'eufòria, ara discreta, interior, ens esclata focs artificials al cel de la boca.
Celebrem-nos, doncs.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada