En trànsit per la llum d'aquest abril, el desvetllar frenètic dels insectes, tot teixint el matí amb un fil de sol i el brunzir de les seves rutes aèries. A trenc de mirada, el món; els sentits, però, encara hibernen.
Que vacu és doncs aconseguir caçar una estona de felicitat -que sempre ens porta una vida d'avantatge-, engrunar-la en libèl·lules, papallones i abelles, i nodrir-se de les restes de la seva festa: el cos és llengua de suro, l'absència absoluta de paladar. A dins, la bellesa és hiverns encara, i el desig es compta per pessics d'aire, malgrat el sucre i la sal.
Invoquem el desgel de les hores de marbre: que la fressa de l'aigua ens torni el tacte, el calfred, el tast, i poder així conjugar de nou els matisos de la mel. Benvingudes, les emocions, com fiblades a la pell.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada