dijous

les funambules

Foragites aquest hivern prematur que vol niar a la part més alta dels ulls arbrats, i plouen pestanyes, rendides, sobre l'angoixa dels carrers sense sortida. La mirada, neta, límpida, és ara branques nues que respiren la certesa incerta dels horitzons que dibuixem als marges dels fulls de l'agenda. 

El futur pot ser un mot de traç apressat, un garbuix de línies rectes, corrues de punts, espirals, traces d'avions, funambulismes. Ja veus, qualsevol cosa.

0 missatges al contestador:

Publica un comentari a l'entrada