dimarts

trencadissa

Trenques, sense voler, 
un dia clar d'hivern, 
i el fred se't clava a la pell;
petits bocins de vidre.

Esmusses el tall, 
desfàs el gel. 

Que tèbia és la promesa dels teus vespres.    

4 missatges al contestador:

Pere ha dit...

M'han agradat aquests versos i no deixis que les teves paraules s'esmussin amb el temps.

Bona nit Anna.

anna g. ha dit...

Ho intentarem, Pere. Bon dia! :)

Carles Querol ha dit...

Molt subtil, el ritme, perquè t'ajuda a esmolar les paraules punxegudes.

Bon any, Anna!


anna g. ha dit...

Bon Any, Carles! :)

Publica un comentari a l'entrada