Ves al contingut principal

invasions

Tornar, i que la rutina de sempre et rebi amb un regust nou de braços oberts. Celebres aquesta llum -tu saps per què-, i pensar-te, pensar-vos, pensar-nos és un verb d'un blau càlid, volàtil, que t'esclata al cel interior i que t'amara la veu amb un deix suau de sol. Focs d'artifici, conjugacions, invasions.  

Quina felicitat esquerpa, aquesta que s'amaga rere la sacsejada tènue d'un calfred amb ànsies de terratrèmol. La carn és viva i es revolta, i parla a través de cada esquerda.

Comentaris

  1. Que parli Anna, amb les paraules que tu saps dir.
    Bon any, una abraçada!!

    María José

    ResponElimina
  2. Ho intentarem, Maria José, sempre que els mots es deixin dir :)

    Bon Any, guapa! I molts petons :)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada