Vés al contingut principal

febre

La febre estova la sang que, impassible, empeny carn, cos i anys. Les hores, tendres, es desfan dins del bocí d'hivern que són aquestes mans fredes, perennes, inevitables, mentre el món crema a la mirada. Entre incendi i incendi, dibuixes paisatges amb línies de punts d'ebullició. Boires, cel blau, efervescències, paracetamol. 

A quina temperatura s'apaga el desig i s'encén l'ànima?

Comentaris

  1. La darrera frase no té una mica d'oxímoron vital?

    ResponElimina
  2. Tu no tens aquesta sensació quan tens febre?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada