La febre estova la sang que, impassible, empeny carn, cos i anys. Les hores, tendres, es desfan dins del bocí d'hivern que són aquestes mans fredes, perennes, inevitables, mentre el món crema a la mirada. Entre incendi i incendi, dibuixes paisatges amb línies de punts d'ebullició. Boires, cel blau, efervescències, paracetamol.
A quina temperatura s'apaga el desig i s'encén l'ànima?
La darrera frase no té una mica d'oxímoron vital?
ResponEliminaTu no tens aquesta sensació quan tens febre?
ResponElimina