el febrer més nu

enfila't a la branca més alta
de la mimosa
del teu febrer més nu.
vesteix el groc.
tenyeix-te el cos amb el desig més boig,
bressola el teu present fins a la son,
i oblida el que has viscut per viure encara.

Francesc Garriga Barata, Temps en blanc

Com costa dir adéu al mestre...

3 comentaris

  1. Tens raó, Anna, com tots aquells que diuen que avui, de sobte, fa més fred, després de llegir la notícia. El trobarem a faltar.

    ResponElimina
  2. El vaig conèixer per tu Anna, una abraçada!!

    María José

    ResponElimina
  3. Marga, és una gran pèrdua. Estic segura que tothom que el conegués, ja sigui personalment ja sigui a través de la seva poesia, duu un bocí d'ell al cor.

    María José, estic segura que va ser una bona recomanació, oi? Una abraçada per a tu també!

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall