divendres

esdentegats

Desfilo mots amb la mirada que despulla el text amb un gest precís, quirúrgic, diagonal. Ara que desaprenem a llegir amb totes les lletres, enyorem els dies en què devoràvem poemes, escuràvem els versos, rostàvem el plat.

Que cruel és tenir fam i, davant l'espectacle de la carn, trobar a faltar les dents del passat.
Share:

4 comentaris:

  1. Crec que això en els homes es diu "Andropausia"... o, sense ser tan terrenal, "experiència", que afirmen que és un grau, però no diuen si positiu o negatiu!

    ResponElimina
  2. Puc assegurar que el grau de la quarantina baixa per sota dels zero ídem. Fred total #mal

    ResponElimina
  3. Què vols dir? Que en general fa falta Viagra o que amb l'experiència aprenem més aviat poc? :)

    ResponElimina
  4. Com deies que l'experiència és un grau però que no diuen si és positiu o negatiu, he volgut puntualitzar en clau de termòmetre :P

    Personalment crec que amb quaranta anys tens una perspectiva distinta de les coses que t'aporta eines per gestionar-les millor, però alhora perds il·lusió perquè la vida ja no t'ofereix tantes novetats i, en el terreny físic, el cos comença a davallar. Sí, és qüestió d'acceptar-ho però costa. Ens hem de donar un temps per pair-ho.

    ResponElimina