Desfilo mots amb la mirada que despulla el text amb un gest precís, quirúrgic, diagonal. Ara que desaprenem a llegir amb totes les lletres, enyorem els dies en què devoràvem poemes, escuràvem els versos, rostàvem el plat.
Que cruel és tenir fam i, davant l'espectacle de la carn, trobar a faltar les dents del passat.
Crec que això en els homes es diu "Andropausia"... o, sense ser tan terrenal, "experiència", que afirmen que és un grau, però no diuen si positiu o negatiu!
ResponEliminaPuc assegurar que el grau de la quarantina baixa per sota dels zero ídem. Fred total #mal
ResponEliminaQuè vols dir? Que en general fa falta Viagra o que amb l'experiència aprenem més aviat poc? :)
ResponEliminaCom deies que l'experiència és un grau però que no diuen si és positiu o negatiu, he volgut puntualitzar en clau de termòmetre :P
ResponEliminaPersonalment crec que amb quaranta anys tens una perspectiva distinta de les coses que t'aporta eines per gestionar-les millor, però alhora perds il·lusió perquè la vida ja no t'ofereix tantes novetats i, en el terreny físic, el cos comença a davallar. Sí, és qüestió d'acceptar-ho però costa. Ens hem de donar un temps per pair-ho.