Ves al contingut principal

objectes perduts

Els escrits antics són allà, al calaix, ben guardats, per recordar-me, per enyorar-me, per retrobar-me quan necessito saber d'on vinc, quan no vull saber cap a on vaig. 

Em pregunto què n'he fet, de totes aquelles metàfores. Entre mudança i mudança, sempre acabem perdent alguna cosa.

Comentaris

  1. Tantes metàfores maregen una mica, però els records en forma de petites píndoles no els llencis mai. No cal visitar-los, que estan bé on són, però cal que hi siguin.

    ResponElimina
  2. Qui diu metàfores, diu estil, construccions, reflexions. Ahir vaig estar rellegint textos antics del blog, i trobo que he perdut força a l'hora d'escriure. La vida canvia, guanyem uns anys i les situacions i l'edat acaba afectant inevitablement la nostra perspectiva de les coses. La pell se'ns torna més dura, potser?

    ResponElimina
  3. Viure en una armadura és més fàcil però també et tornes més insensible i feixuc. Millor meitat i meitat. Què tal un casc i unes bambes? Una mica de cada!

    ResponElimina
  4. Les bambes ja les tinc. Ara em falta el casc ;)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada