fusta

Hem arrelat l'un al cos de l'altre. 

A una espurna de distància, 
quan ens diem en estius incendiaris, 
invoquem el nom de la fusta.

Hem après a cremar sense consumir-nos.

2 comentaris

  1. Costa a vegades trobar les paraules per lloar un poema. Ho faig sense paraules :-)

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall