massa desembres

Em despullo de pell,
disfressa,
cuirassa i closca.
De sobte, ser un hivern
d'ànima tova, al descobert,
a qui li tremola la fe
en el proper desgel.

Massa desembres a la sang.
/

3 comentaris

  1. Sergidilluns, 19 d’octubre, 2015

    Pensava que havíem quedat que no cometries cap més hivern...

    ResponElimina
  2. Anònimdilluns, 19 d’octubre, 2015

    sí però et queden moltes primaveres...

    María José

    ResponElimina
  3. anna g.dimarts, 20 d’octubre, 2015

    Ha estat una petita recaiguda, XeXu ;)

    I tant, María José! :)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
© an ↔ na
Maira Gall