invencibles

El desig hiberna a dins, latent, tot esperant que pronunciem primaveres. Abans invocàvem huracans, ara resseguim tempestes i espirals a l'esquena dels dies. Les primeres vegades ja no són el que eren, però encara ens sorprèn sentir aquella tremolor subtil i tendra del calfred obrint-se pas sota la pell.

Saber-se capaç de provocar desgels a deshora és allò que ens fa sentir invencibles, no creus?

3 comentaris

  1. Avui alguna cosa no quadra. I ho dic aquí per no dir-ho allà.

    ResponElimina
  2. Què és el que no quadra, XeXu? :)

    ResponElimina
  3. Són dues fotografies de diferents moments, així de senzill.

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall