1:48 am

La nit, a contrapèl. Resseguir el límit dels dies, aspres, com de llana vella ara que vols un hivern de vidre i olor de fusta i arrel i silencis que t'escriguin el calfred per dins amb cal·ligrafia bonica.

I el buit-parèntesi obrint-se com una possibilitat dins la certesa de l'espai en blanc. Escoltar la ferida que encara parla en l'idioma de les agulles de cap. El tacte de la por adormida, el vers ingràvid de tot allò que vindrà, i no fer-ne poema.

Comentaris

Entrades populars