cendra

Foc a deshora.
I les marees que,
amb la seva veu líquida,
bressolen la voluntat
amb la seva cançó.

Ser contradiccions,
i no saber dir-se.
Llengua,
embranzida,
flama,
onada.

Què fer-ne,
de tot aquest silenci
que crema.

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© an ↔ na
Maira Gall