àcid hialurònic


arribar a una ciutat nova i córrer a desembolicar-la. a París, veu de seda i tabac, pujar-hi al punt més alt per la inèrcia de cercar el mar, i que no hi hagués blau al final de tot sinó un oceà ingent de maons, llambordes, monuments i asfalt, i ofegar-se. què em fa buscar-te als marges, als extrems de tot plegat? potser aquesta necessitat de línies, de baranes, de fils on estendre la bugada blanca i neta d'aquest recomençar que m'agafa de tant en tant com a forma de supervivència. mudar pells i paraules i edats sense oblidar-les per mirar-me de lluny, des de la distància segura de la maduresa i enyorar-me fort. enyorar-me entusiasta i ingènua, sense aquesta sensació cansada de déjà-vus en bucle i pedres a les butxaques. a manca d'arrugues, que em tornin la capacitat d'emocionar-me.

Comentaris

Entrades populars