Tacar el blanc impol·lut de la calma amb un únic raig de sol, precís i quirúrgic, per embastar la fugacitat d'aquest bocí d'eufòria al teixit aspre dels dies rúfols. Fils de colors, farbalans, fonemes. Als dits, la possibilitat del tacte esquerp del mot concís i exacte que, enmig del naufragi d'un vers rebel, juga a amagar-se als marges del desig.
Així, el poema que neix a contrallum, a contrapèl, tot mostrant-ne les costures.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada