erosió

dir-te el nom 

com un mantra

i desgastar-ne les vores.

la memòria no té arestes.

herències

Petó de bona nit. Les mans de l'avi en el fill; aquestes mans que empenyen l'home que despunta, que malda per ser fusta. 

Petó de bona nit. Les mans de l'avi en la mare; aquestes mans que sostenen el nen que encara s'arbra per protegir-lo dels corcs.

gris paret

Todo poeta que se precie debe incendiarlo todo.

Toni Quero, El cielo y la nada

jugar amb mots incandescents, 

                                                     i cremar-se.

quan vas decidir quedar-te a viure a les cendres?

never gonna say good bye

Dies una mica copy + paste. De pujar i baixar les mateixes escales, d'obrir i tancar les mateixes finestres. De preguntar-se quan vas esdevenir tan impermeable perquè res no et niï a dins i desplegui les ales per omplir-te de tot de cel volat. Que res ja no vol quedar-se a viure en aquest sofà incòmode que ets ara. Una piscina sense aigua. Uns texans vells que ja no t'escauen.

I envies postals d'enlloc a un setembre que encara no té rostre i amb els deures sense fer. Perquè t'agrada el nom del carrer on viu, d'un verd d'essa sonora ben pronunciada i un tacte de pessigolla a la gola, com de cullerada de mel d'amagat quan ningú mira.

Va, practica la cal·ligrafia d'un fins aviat. Que mai has sabut com acomiadar-te i duus massa adéus mal escrits a les mans.

supervivència

al pit, el pes de l'absència

o l'excés de nits mal escrites.

qui t'omple de gris pedra les butxaques,

qui t'encén la boca amb paraules de sal?

als ulls, 

            dansa d'oceans.

malgrat tots els naufragis,

el cor encara sura.

heimat

exili forçós al país de l'oblit. sense voler he esborrat tots els mapes, i l'únic record que es resisteix a marxar ha esdevingut pàtria.

currículum

anònima i invisible, cerco paraules d'altres per definir-me. a fora plou un enyor finíssim, agut; precisament avui que la pell s'ha llevat feta de núvol gris i se'm trenca. adjectius, descosits, cinta adhesiva, esquerda. avui és dia de quedar-se arraulida dins dels plecs d'aquest silenci tendre on mai arriba la llum. a l'aixopluc de les veus que ja em coneixen.

* Craquelé, Pavèl van Houten

gutural

incòmoda en aquest silenci, en la companyia impossible de l'absència, invento paraules per fer parlar al nus que ha niat al bosc de les costelles.

respirar, i que l'aire revifi aquest incendi petit que és dir l'enyor sense saber com dir-lo.

please fasten your seat belts

horitzons provisionals, bastides per sostenir els dies que vindran. turbulències, revolts a gran velocitat. no tinc por però no em deixis anar. per si de cas.

aluminosi

La vida artística significa libertad de tener tiempo para que pasen las cosas buenas.

David Lynch, Atrapa el pez dorado

Tantes vides ja. I el cos apuntalat per la promesa d'aquest temps que sembla que hagi de dur coses bones i que sempre està en trànsit. Però jo ja no sé si. 

tragèdia grega

la vida ara en el gest

d'aplegar un feix d'esquerdes

de fer florir la fissura

-poms de clivelles-

i dibuixar-ne l'olor 

el dolor

a contrallum.

do you feel the same?

encara alguna part de la vida en caixes,

provisional,

i aquesta por a desembolicar-les totes

per si de cas

per si ja no

és

ets

la mateixa.

verano azul

A veces llueven noches de invierno

que invitan a veranear en la memoria.

A nadar en aquellos días líquidos

ingrávidos

que llenan las piscinas de nuestra niñez.

Y revives aquellos veranos insecto

mosquito y avispa

cortijo y marisma

siesta y calima.

Días de sandía roja y amarilla

de agua de pozo contra el calor

de feria de agosto y playa infinita.

Días de verano que aprendíamos a colorear de azul

de tiempo sin barandillas 

en el que coleccionábamos pueblos, 

kilómetros 

carreteras

para abrazar a la familia.

A veces llueven noches de invierno

que invitan a pasear a la nostalgia.

A recorrer recuerdos que no entienden de distancias.