anònima i invisible, cerco paraules d'altres per definir-me. a fora plou un enyor finíssim, agut; precisament avui que la pell s'ha llevat feta de núvol gris i se'm trenca. adjectius, descosits, cinta adhesiva, esquerda. avui és dia de quedar-se arraulida dins dels plecs d'aquest silenci tendre on mai arriba la llum. a l'aixopluc de les veus que ja em coneixen.
* Craquelé, Pavèl van Houten
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada