incòmoda en aquest silenci, en la companyia impossible de l'absència, invento paraules per fer parlar al nus que ha niat al bosc de les costelles.
respirar, i que l'aire revifi aquest incendi petit que és dir l'enyor sense saber com dir-lo.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada