Dir la nit amb tots els adjectius del fred. Tinc tot de paraules congelades dins meu. Hiverns superlatius, viure sota zero. Que sí, que avançar a foc lent és espolsar-se el rovell de la veu a cop de crit en veu baixa. Sense perdre l'equilibri, caure i tornar a ser. Rèquiem per la dona de genolls pelats, la poeta sense versos i totes les plantes que han mort aquesta nit.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada