bella dorment

Que, de tan obvi, 

l'amor se'ns adormi sota la pell. 

De tant en tant, 

acostar-s'hi de puntetes

per sentir com respira,

com encara batega.

Amb la certesa de saber 

que només cal un bes

-només un de sol-

per desvetllar-lo.

gris de Payne

La pau d’un dimecres qualsevol enmig d’aquesta guerra contra el temps. La llum d’un hivern que, lluny de ser amable, et fa oblidar el fred que ha cremat el verd que resistia a les trinxeres. 

Matí de desitjos, intencions i dubtes. La fe és de franc però, de tant en tant, passa factura i repatria els cadàvers de les il·lusions que enlaires en avions de paper que s'estavellen contra les promeses disfressades de blau cel. Envoltada de naufragis, demano primaveres per carta certificada, escrita amb la cal·ligrafia rodona i tendra dels dies d’estiu que adornen la memòria. Perquè només la nostàlgia sap pintar els records d'un color ingràvid, com de vertigen, ara que el gris senyoreja cabells i certeses, amb el pas ferm d'aquell que sap que ha vingut per quedar-se. 

ceci n'est pas une pipe

I això volia ser un poema d'amor.

staedtler pigment liner 0.2

De tant en tant, la impaciència. Aquesta (des)gana que crema al tou dels dits, al fons dels ulls, a la punta de les pestanyes, a algun lloc indefinit entre la víscera, l'ànima i el dolor petit que sembla que s'ha quedat a viure a l'espatlla dreta. Aquest desig incandescent que tot avanci, que res s'aturi, que les hores no restin suspeses prop del sostre, consumint l'aire de les expectatives que s'envolen sense voler, tot desinflant-les. Que tot allò que pot ser sigui, d'una manera o altra, però que es precipiti, que davalli, que esclati, que esdevingui, que combustioni, que es resolgui, que cridi, que vingui, que marxi.

Elèctrica, cansada d'enrampar-me amb aquest silenci metàl·lic, invoco la bellesa en el gest d'aquest voler tot de verbs de moviment en dansa. La possibilitat dels participis dibuixats com adjectius, l'esperança dels condicionals i el traç incipient d'un futur escrit a mà alçada en llapis. Cal·ligrafies, o el goig de contemplar segons quins paràgrafs. Quines ganes de passar a net els somnis.