Arribar fins aquí, i desfermar-se. Nedar per aquesta pell esquerpa, capbussar-se cos endins per trobar el fil que desembolica aquestes ganes de trobar-se. Un traç, un gest; gris de Payne enllà, tombarelles impossibles. Embastar tempestes de paraules a les vores del vestit, encabir tonalitats de blau en haikus que sobrevolen voreres i asfalt. Que el desig ara juga a canviar d'adreça, però nosaltres sabem on habita aquesta set que ens formigueja. Pronunciem oasis, mapamundis, globus de xiclet, set vides més. Miau.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada