De vegades l'estiu com un badall llarg, enorme. Un parèntesi desbocat que no troba el moment de tancar-se, i que s'estén per una planúria tacada de blaus i ocres. Banda sonora de mandres, aigua en moviment i insectes a tot volum. Simfonia de cossos tendres, metres quadrats de pell salvatge. Aquest abandonar-se a la dictadura de la calor, a aquest viure líquid. I naufragar en un mateix, un i altre cop, per mirar de conquerir aquesta illa deserta que sovint som quan baixem del món amb la vida en marxa.
De vegades l'estiu com un badall llarg, enorme, on encabir totes les hores de lectura, rialles, cerveses, migdiades, dies de llum extraordinària, de sí, va, per què no?, carpe diems de rebaixes. Que el parèntesi sempre s'acaba tancant, i hem d'estar disposats a saber com encetar la següent frase de la nostra redacció sobre les vacances.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada