de sobte, dissabte

creuré, tota una nit sencera,
que -inventant un nou poema insuficient-
pots creure en la meva possibilitat
pots donar-me una opció de fe
pots trobar (-me) un lloc al teu armari
puc arribar a ser un d'aquells calaixos
de cintes antigues i medalles rovellades

Mireia Vidal-Conte, Anomena'm nom

De sobte, dissabte. Dóna'm una paraula i mouré el món.

negra nit

Matraca girant, vas de fosca,
ningú no veig, ningú no em veu.
Escolto les onades
udoladores del vent.
Estar despert així,
sobre una post d'agulles
clavant-se al cos, fa un mal sense recurs.
Vull, si pot ser, dormir.

Joan Vinyoli, Tot és ara i res

Des que et vas trencar per dins, tot s'escola per les esquerdes de l'ànima. I a les nits, per no sentir-te sola, abraces aquest sentiment de pèrdua i de fracàs que t'acompanya a totes hores. Vull, si pot ser, dormir. I no somiar. Desitjar està totalment prohibit.

sísif

Ens vam estimar com els ocells a les cireres:
fins als pinyols.

Però ara empenyo rost amunt records
fets pedra enorme roc
rodoladís. Camí gastat
del cràter. I al cim
les mans escàpoles.

Els dies passats,
fruita que no pot tornar als arbres.

La memòria és un ocell
amb tot el cel volat.

Manuel Forcano, Llei d'estrangeria

(...)

Celestes, les olors dels records no les podem plegar
i posar dins d'un llibre.
I ara vull recordar la teva olor i no puc.

Anna Aguilar-Amat, Trànsit entre dos vols

simbiosi

Perquè el cor és capritxós
i tot ho desitja
tot ho vol,
és la ment qui
apaivaga focs
apama distàncies
anestesia el dolor.

Tinc por d'oblidar qui sóc
i com i per què estimo.