Estones formidables, de tan perfectes. Moments de mecanismes infal·libles que sincronitzen amb precisió la mà invisible que dibuixa somriures mentre bada la rutina. És ara quan no sé què fer de tanta eufòria desfermada, de tanta ingravidesa.
Poemes volàtils. Se m'enlairen els mots.
Mentre els puguis acabar plasmant en un paper, deixa'ls que volin una mica, que així s'airegen.
ResponEliminaEls escrits són aterratges :)
Elimina