*

*

dimarts

miradors

Aquesta set que no s'atura, infinita. El desig d'esclatar dins d'aquesta pell, i despertar en un altre indret per apamar el temps i omplir-lo d'anades i tornades per carrers que et donen l'oportunitat d'aprendre els seus noms. Trobar-nos de nou en qualsevol cantonada d'una conversa. Les paraules que ens fan i ens desfan, vides que es creuen, fortuïtes, entre trencs d'alba i postes de sol. 

La set, de nou. Beure imatges a galet, tots els colors. Perquè l'estiu viscut des del mirador d'uns altres ulls sembla més amable que el propi. Que ens regalimi la llum, dia avall, fins al capvespre del cos. I fem que la nit sigui pluja de mots brillants i núvols en veu baixa.

0 missatges al contestador:

Publica un comentari a l'entrada