*

*

dijous

a primera vista

Per fora em van fer aspra, amb massa arestes per poder semblar una poeta creïble a primera vista. Perquè la fragilitat va per dins, i et desgasta les parets de roca fins que l'interior esdevé suau pel pas continu de l'aigua. 

Encara desconec quan vaig aprendre a escriure la veu de tots aquests ecos humits que em prenen. Només sé que cada cop em miro menys al mirall, i que haig de continuar escoltant els rius subterranis abans no arribi la sequera.

3 missatges al contestador:

Marga Losantos ha dit...

Oooooohhhh!
No se m'acut res més a dir. És preciós!

anna g. ha dit...

M'encanta que m'ho diguis, Marga. Gràcies :)

Anònim ha dit...

Com més fragilitat per dintre, més aspresa ens veiem obligats a mostrar per fora, per protegir-nos una mica. No es podria relaxar una mica, el món?

Publica un comentari a l'entrada