a primera vista

Per fora em van fer aspra, amb massa arestes per poder semblar una poeta creïble a primera vista. Perquè la fragilitat va per dins, i et desgasta les parets de roca fins que l'interior esdevé suau pel pas continu de l'aigua. 

Encara desconec quan vaig aprendre a escriure la veu de tots aquests ecos humits que em prenen. Només sé que cada cop em miro menys al mirall, i que haig de continuar escoltant els rius subterranis abans no arribi la sequera.

Comentaris

  1. Oooooohhhh!
    No se m'acut res més a dir. És preciós!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encanta que m'ho diguis, Marga. Gràcies :)

      Elimina
  2. Com més fragilitat per dintre, més aspresa ens veiem obligats a mostrar per fora, per protegir-nos una mica. No es podria relaxar una mica, el món?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars