*

*

dimecres

sessió contínua

Em perdo en el gest d'escurar les butxaques, en aquest enfonsar les mans en l'esperança de trobar els teus dits al final de les costures d'aquest badall fet de roba i fil. Perquè les nostres mans són animals que surten a buscar-se de nit i és així com inventem motius de foscor còmplice per assaborir-nos el tacte. Ara, a plena llum, improviso una tarda de cine amb les entrades que he trobat a la butxaca dreta i aquestes ganes de tu que duc sempre a trenc de pell. 

El desig, sessió contínua.   

0 missatges al contestador:

Publica un comentari a l'entrada