sempre en surts malferit, dels records
Francesc Garriga, Tornar és lluny
Un passat escrit amb mala lletra recita poemes mediocres amb veu de serp. Versos-escorpí, records amb fibló, i el verí d'un temps pretèrit viscut en altres guerres s'escampa sota la pell fina de la nit en forma d'estones tèrboles d'absència i fang.
Desmemoriar-se és antídot, bàlsam, parapet, barricada contra l'amenaça de la carn que espera, amatent, l'hora en punt d'atacar sota l'aparença amable del record amorosit per la pàtina del temps. Arreu, gates maules, llops amb pell de xai doctorats en males arts, amb sang freda, llengua bífida i escata per bandera.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada