dilluns

serradures


Després de la festa del cos i la pell, una fam sense amo vagareja entre les engrunes del desig que s'exilien al fons dels gots escurats i buits que són els diumenges.

L'ànim, de nou equilibrista i laborable, es nodreix avui de culs d'ampolla i de tuppers amb les sobres de l'àpat de nosaltres mentre es construeix unes postres amb la imaginació que ens queda per inaugurar els capvespres. Després del tràfec líquid de les hores que van llimant mirades i expectatives, l'amor és sucre i serradura que se serveix fred, en codi de caramel de llengua vermella. Potser l'optimisme s'oculta a la darrera capa del cor. Llepem els dies amb fruïció, doncs. Piruleteja'm.

0 missatges al contestador:

Publica un comentari a l'entrada