*

*

divendres

abismes

La incerta espera d'una sala d'hospital. I que els pensaments que suren en aquella llum somorta es taquin del color de l'angoixa. El diagnòstic, de la mà de les hores, arribarà finalment per alleujar i pintar de nou la cambra de la pròpia vida amb els adjectius que no vas trobar en les estones fosques, aquelles en les quals creixen les pors petites.

Al caire de l'abisme, sempre em salva l'equilibri del teu somriure. 

3 missatges al contestador:

Anònim ha dit...

Tot bé Anna? Les teves paraules d'avui em deixen amoïnada.

María José

anna g. ha dit...

Sí, tot bé, María José. La meva parella ha tingut un petit ensurt de salut i hem hagut d'anar d'urgències aquesta matinada. Res important, però. Gràcies per preocupar-te'n :)

Anònim ha dit...

Ahh doncs me n'alegro que no sigui res.

María José

Publica un comentari a l'entrada