*

*

dijous

sísif

Ens vam estimar com els ocells a les cireres:
fins als pinyols.

Però ara empenyo rost amunt records
fets pedra enorme roc
rodoladís. Camí gastat
del cràter. I al cim
les mans escàpoles.

Els dies passats,
fruita que no pot tornar als arbres.

La memòria és un ocell
amb tot el cel volat.

Manuel Forcano, Llei d'estrangeria

0 missatges al contestador:

Publica un comentari a l'entrada