dilluns

sequera

Apedaço significats mutilats per culpa de comes mal col·locades, reciclo un mal de cap i unes dècimes de febre, les lletres de la sopa que resta al plat però no aconsegueixo treure’n l’aigua clara. Així que llenço les cendres de la tarda de diumenge sobre aquest dilluns per invocar els esperits semàntics que ho mullen tot amb una pluja fina de paraules. Però surt un sol d’hivern que no escalfa, i no m’arriben mots lleugers sinó incerteses que s’enganxen com el fang a les soles de les sabates. La tarda s’encén i les hores s’apaguen. Que vinguin els núvols carregats de respostes i sintagmes. Que acabi d’una vegada aquesta sequera de tu que intenta contrapesar inútilment l’excés d’humitat de les parets d’aquesta casa.

3 missatges al contestador:

Anònim ha dit...

A ballar! + zapatillas - tinta :)

L.

Anònim ha dit...

he-he. burro :)

anna g.

Baraula ha dit...

I que lentes, que lentes les hores!

Publica un comentari a l'entrada