a quiet place to die

Aquest dolor intermitent que se'n va i torna, que neix a les entranyes i t'esqueixa per dins. Massa trencada, massa morta per tornar-me a recompondre, em guardaré dins d'un calaix i col·leccionaré engrunes, pols i anys.

esport de risc

Travessar el bosc de perquès i sentir com es claven a la pell el dubte, l'entonació, tots els accents. De vegades, cercar respostes a certes preguntes pot esdevenir un esport de risc. La veritat mossega amb paraules esmolades.

qui es compadeix del drac

Deixeu Sant Jordi per als enamorats i aquells que tenen algú que els espera en alguna banda. Que els tristos propietaris d'un cor trencat es quedin a casa: l'olor de les roses i l'amor que hi ha a l'aire t'escupen a la cara. Els llibres et són fidels qualsevol dia de l'any.

ariel

Ja no hi ha música. Només pluja, persiana, catifa, edredó. La ment enganya: ha pintat de blanc les idees, els conceptes, els records. El bombardeig sencer contra el cap que assassina qualsevol intent d'aferrar-se a la feblesa dels sentiments. Ja no hi ha paraules precises, ni amor dibuixat en fulls de paper. Només aquesta calma química, sintètica, aquesta dèria patètica de no pensar en res. Cogito ergo sum. Doncs sí, vull ser. De molts colors. Com abans. I embrutar tot aquest blanc anunci de detergent.

erosió

Cabells que cauen. Pestanyes que se suïciden. Ungles que es trenquen. Acceptar l'erosió, el desgast. Rendir-se a l'evidència. Malgrat tot, continuar respirant. Desitjant en secret. Sucumbint a la fam de llibres, a la set de biblioteca. Per fora i per dins, tanta i tanta lletra. Desmuntar-me a poc a poc, peça a peça. I classificar tot allò que sóc de l'a a la zeta.