dimarts

a quiet place to die

Aquest dolor intermitent que se'n va i torna, que neix a les entranyes i t'esqueixa per dins. Massa trencada, massa morta per tornar-me a recompondre, em guardaré dins d'un calaix i col·leccionaré engrunes, pols i anys.

8 missatges al contestador:

pere ha dit...

Obrir calaixos sempe és una temptació :-)

pere ha dit...

sempre, buf!

Albert ha dit...

Deia ahir que "Hi haurà amor engrunat al fons..." dels calaixos, en aquest cas.

Estic d'acord amb el pere. Els calaixos són per obrir-los!

Petonàs.

myself ha dit...

Obrir tots els calaixos, treure-hi allò que ens pesa, que ens molesta, que ens fereix... i omplir-los de nova llum, de nous records... per viure, encara.

anna g. ha dit...

O per deixar-los tancats i oblidar allò que hi ha dins. Sou uns tafaners, eh? ;)

Vinz ha dit...

Ves i dis-li-ho a Curie, que jugant jugant, va descobrir un element nou del sistema periòdic i quan va esbrinar que era radiactiu, era massa tard.

Vinz ha dit...

(Això li va passar obrint calaixos)

anna g. ha dit...

curiosity killed the cat :)

Publica un comentari a l'entrada