dijous

give it away

Estàs feta de carn i ossos. Múscul, ànima, pensament, sentiment, llàgrima. I ja fa temps que et mous al ritme de la banda sonora d'estrès, rellotges i horaris impossibles. Ja no ets tan jove, el cos se'n ressent cada cop més i el mirall fa la feina bruta de recordar-t'ho cada dia. Però sonen els primers acords d'una melodia i et despulles, de cop, del llast d'un bon grapat d'anys. Perquè, a part d'estar feta de carn i ossos, ets una mica Police, un xic Nirvana, un poc Red Hot Chili Peppers, un pèl Alanis a "You oughta know". En el fons, sempre seràs aquella noia de cabells curts que, en un racó d'aquell antre de nom fangós, tancava els ulls i respirava la rebel·lia d'aquella adolescència barrejada entre el fum, la cervesa i les lletres de totes aquelles cançons.

2 missatges al contestador:

anna g. ha dit...

eren dies de solitud consentida i de felicitat estranya, semblants als d'ara. però llavors em sentia més viva o la sang corria més ràpid per dins. res, reflexions barates :)

Vinz ha dit...

De barates res. Se'n diu joventut. La música et permet viatjar en el temps. Aquesta Anna, jove, llibertària, independent, guerrera, m'agrada.

El meu mirall ets tu :)

Publica un comentari a l'entrada