divendres

sucre

Contra la nit malsomniada, sobredosi de mantega i melmelada. Escriure per ser, per existir. Escriure per articular paraules, encara que sigui amb els dits. Hi ha escletxes al cel, clivelles en aquesta pell de núvol gris blavenc per on el sol podria escolar-se, líquid i roent, i fregir el paisatge monòton de la finestra. Però no. Em capbusso al cafè amb llet per intentar trobar altre cop el sentit a tots aquests dies. Per aprendre a escriure'ls. Si us plau, dues cullerades de sucre.

2 missatges al contestador:

elisenda ha dit...

paisatge monòton però preciós, segur!
:)

anna g. ha dit...

com a mínim, tinc paisatge :)

Publica un comentari a l'entrada