*

*

diumenge

something good this way comes

Dia platja martini rosso paella. Riure com mai, fora fragilitat, llençar els dies tristos al mar i que es trenquin contra les roques de l'escullera. Gris esmicolat escuma blanca blau mediterrani xàfec sobtat. La pluja contra el vidre, ritme, poesia, something good this way comes canta Jakob Dylan. Per fi la calma és a l'altra banda de la porta. I només jo en tinc la clau.

1 missatges al contestador:

mar ha dit...

... ja sé que no ve al cas amb el post
:)
però, jopeta! m'he emocionat en veure'l al piano... que guapo!!! ja tinc ganes de veure'us. Aquest proper cap de setmana també tindré la Paula a casa
un petonàs

Publica un comentari a l'entrada